Autor: jordi romeu carol

Romeu ja va ser finalista en el mateix premi l’any 2020 amb una altra novel·la que de moment encara no ha publicat.

Malgrat no guanyar el premi, que es va endur el neuròleg David Bueno amb l’assaig ‘L’art de ser humans’, l’escriptor penedesenc valora molt positivament la nominació perquè significa un reconeixement molt important per la trajectòria de la seva obra.

L’obra d’enguany és una novel·la ambientada a l’actualitat i el protagonista n’és un personatge que l’autor recupera de la seva primera obra ‘Petonets pels puestos o a la recerca de l’amor sincer’, Premi de narrativa de l’Ametlla de Mar del 2014. En aquesta ocasió, el protagonista masculí, que en la primera part de la història havia acabat de trencar amb la seva xicota i per aquest motiu buscava el veritable sentit de l’amor sincer, ara s’enfronta a la crisi dels quaranta. Casat, afillat i amb un matrimoni que fa aigües, torna a contactar amb el seu amor platònic de joventut que, ara potser sí, finalment sembla que li farà cas.

Segons l’autor, ara mateix no té previst publicar aquesta obra a l’espera que l’Editorial Destino i Grup62 li enviïn una proposta formal per fer-ho.

L’escriptor Jordi Romeu Carol, membre de l’associació Llibre del Pirineu, va rebre el premi, dotat amb 6.000 euros i la publicació de l’obra, amb L’últim transhumant, una novel·la, segons el jurat, ben construïda i que sap mantenir viva l’atenció del lector des de l’inici fins al final a còpia de trenar diverses veus narratives. També en destaca que tracta uns fets de gran interès: el final d’una activitat tradicional que s’extingeix i els canvis profunds que ha sofert la vida a pagès en les darreres dècades del segle XX i primeres del XXI. A més d’aquest testimoni històric, la novel·la també ofereix una mirada precisa sobre un ampli territori del nostre país, des del Penedès fins a la Cerdanya. L’autor, Jordi Romeu Carol, que ha passat bona part de la seva vida a les comarques pirinenques, té diverses obres publicades, entre elles novel·la, relat breu i recerca històrica.

L’últim transhumant narra l’últim viatge amb el seu ramat i a peu d’un pastor que cada any travessa mig país per camins ancestrals des de la plana del Penedès fins a les pastures de Llívia, a les Bulloses. No és només aquest viatge, però, el que apareix a la novel·la. També s’hi tracta la problemàtica de la droga als anys 80 en pobles petits, els processos degeneratius de les malalties o els retrobaments d’antigues amistats que es van perdent amb els anys. Segons Romeu, la novel·la vol ser un reconeixement d’un ofici que està a punt de desaparèixer però que va ser d’una gran importància pel país des de temps remots fugint, però, de la seva idealització perquè, al cap i a la fi, era una feina dura i sacrificada que poca gent podia fer.

Comunicació de Marc Sellarès Cots

Vet aquí una recreació de la vestimenta d’un pagès al voltants dels anys dels quals parlem a la novel·la.

En aquests documents podeu llegir alguns dels aspectes destacats de l’arribada dels francesos a la ciutat de Tarragona i les conseqüència que va tenir l’ocupació.

Per fer-nos una idea de com veien els francesos Tarragona des de fora muralles hi ha alguns gravats que ens ho il·lustren. Aquí en podeu veure un parell.