Per a visualitzar totes les ressenyes del vídeoblog, cliqueu a aquest l’enllaç.
Fungus, de l’Albert Sánchez Piñol, La Campana
Sanchez Piñol domina l’art de controlar el temps, de posar la tensió exacte que necessita cada escena per fer-la interessant, de mostrar allò que senten els personatges i de posar en alerta els lectors des de la primera frase de cada capítol.
Rut sense hac, Muriel Villanueva, Columna
Rut sense hac podria ser una d’aquestes lectures que reclamem per a escoles i instituts perquè combina una tècnica literària impecable amb una temàtica estimulant, sentiments a flor de pell i una empatia indiscutible cap al món juvenil.
El tumor, de Toni Soler, Llibres Anagrama
Més enllà del procés de malaltia, el relat que trobem a El tumor ens parla dels efectes que tenia sobre els membres de la família i especialment en el jove que llavors era l’autor. La degeneració d’una persona estimada influeix, sense cap mena de dubte, en els processos mentals d’un jove en ple procés de maduració.
Pedres blanques, de la Rosa Maria Prat i Balaguer, Editorial Gregal
La Rosa Maria Prat i Balaguer ens presenta la seva primera novel·la amb un treball de documentació estricte que s’arrodoneix amb un text sensible i molt ajustat. No només ens parla de fets històrics sinó que entra en els personatges amb un gran domini de la tècnica.
Jo sóc aquell que va matar Franco, de Joan Lluís-Lluís, Proa edicions
Crec no enganyar a ningú quan dic que el títol de l’obra ens indica exactament el que passarà. De fet, la persona que llegeixi la novel·la estarà esperant, ja des de l’inici, l’escena en què això passa. Abans, però, en Joan-Lluís Lluís ens farà patir una bona estona.
Por, d’Stefan Sweig, Quaderns crema
Sweig ens explica els sentiments d’una dona petit burgesa després que el seu adulteri sigui descobert. Més enllà d’entrar a jutjar o definir aquest adulteri, l’autor el que fa és ensenyar-nos com canvia la vida d’aquesta dona a partir del moment que sap que el seu secret ha deixat de ser-ho.
Permagel, de l’Eva Baltasar, Club editor
L’Eva Baltasar ens apropa a les parts més íntimes del personatge a través d’imatge potents que a vegades sorprenen per la seva originalitat. Ho fa amb una prosa contundent i fluïda, neta de construccions innecessàries i molt propera, actual i temptadora.
El gran salt d’en Clarinet, de Jordi Romeu Carol, Pagès editors
Aquesta és una novel·la d’anades i vingudes, de situacions esperpèntiques i de sorpreses inesperades. En el fons, intenta reflectir, igual que els contes d’Honor de poble poble, una societat ben concreta a través d’uns personatges que possiblement la gent de poble poble reconeixerà.
Allò que va passar a Cardós, Ramon Solsona, Proa Edicions
En aquesta novel·la, la singularitat de cada veu queda reflectida en el text i això fa que puguis sentir la manera de pensar i de viure aquells moments per boca dels mateixos protagonistes.
La maternitat d’Elna, Assumpta Montellà, Ara Llibres
Aquest és un relat que a estones et fa per patir, d’altres et fa enfadar i d’altres t’emociona per la humanitat d’unes persones que se la jugaven dia i nit per salvar vides.
Els estranys, Raül Garrigasait, Edicions de 1984
En Raül Garrigasait fuig de les convencions, dels espais comuns, de les comparacions típiques i de les imatges habituals. Això fa que la seva prosa sigui molt rica, que evoqui imatges noves que ens defineixen les situacions i els personatges de manera molt especial.
“Els estranys” va ser guardonada amb el Premi Llibreter 2017 i amb el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.
Si voleu veure tots els vídeos del vídeoblog, cliqueu aquí o entreu al digital de cultura http://www.surtdecasa.cat