Actualitat

Extracte i PDF del treball “El anfiteatro romano de Tarragona, usos y significados a lo largo de su historia” de Juan Carlos Vilches Alcalà.

El maig de 2008 la revista presència va publicar un especial sobre la Guerra del Francès a Catalunya que serveix per tenir una visió general d’aquest moment històric

Un dels episodis més sagnants de l’arribada dels francesos al Principat va ser el pas de les tropes per l’Arboç el 8 i 9 de juny de 1808. D’aquí en ve l’expressió “Foc a l’Arboç” en referència als fets ocorreguts aquells dies. En podeu llegir la crònica a l’enllaç de la wikipèdia. Les mateixes tropes franceses, però, també van entrar a sang i foc a altres poblacions, com a Vilafranca del Penedès mateix o al Vendrell. En són testimonis algunes litografies que us il·lustrem a continuació (font: Treball final de carrera de Guillem Codorniu Miret)

En un dels episodis de la novel·la, s’anomena l’exèrcit espanyol tancat a la caserna. Sense gaires dubtes, podem entendre que es tractava de l’edifici de les fotografies que va ser enderrocat als anys seixanta del segle XX quan l’espai va passar a ser patrimoni del municipi.

Plànol de Vilafranca del Penedès datat del 1863, cinquanta anys més tard dels fets narrats a la novel·la. Podem veure, això sí, la configuració de la vila amb els carrers principals i alguns dels escenaris descrits. (font: Arxiu comarcal de l’Alt Penedès)

Portada del llibre “La família Vidal-Verdaguer, de proveïdors de l’exèrcit a hisendats. Riqueses i misèries d’una família burgesa al Penedès del tombant dels segles XVIII i XIX”, de Ramon Arnabat Mata amb anotacions de Joan Solé Bordes. Hi trobareu informació rellevant sobre la vida a la Vilafranca del tombant de segle i de personatges il·lustres com el Mateix Gaietà Vidal, proveïdor de l’exèrcit.

Portada del llibre “El corregiment i partit de Vilafranca del Penedès a l’últim terç del segle XVIII” (1991, Edicions del Museu de Vilafranca) a càrrec d’Antoni Sabaté i Mill. En aquest llibre es parla d’una figura important del tombant de segle XVIII a Vilafranca, don Manuel Barba i Roca, que ens ajuda a conèixer el Penedès i Vilafranca a través d’un qüestionari que va omplir per a l’autor castellà Francisco de Zamora.

Portada del llibre “El corregidor Lluís Freixas i la guerra del francès a Vilafranca” (1968, Vilafranca del Penedès) de Manuel Benach i Torrents, del qual s’ha extret molta de la informació sobre la vida a Vilafranca en aquells temps i referent als fets ocorreguts amb de l’entrada dels sometents a la vila.

En la novel·la trobareu moltes referències a noms de carrers que potser us sonen. La majoria s’han extret de llibres que en parlen, com el que va editar el 1985 la Fundació “Antoni i Vicenç Mestres Jané” “Petita història de les denominacions vials vilafranquines compreses dins el recinte que cloïa la muralla”, d’Antoni Massanell i Esclassans.

Portada del llibre “L’antic carrer dels Ferrers i els seus personatges”, editat el 1980 pel Museu de Vilafranca del Penedès i amb el patrocini de la Caixa de d’Estalvis del Penedès, sobre la història d’aquest carrer emblemàtic de la vila.