Actualitat

El Fortí del Rei de Tarragona

Un altre dels emplaçaments clau de la muralla tarragonina era el Fortí del rei, construït en motiu de la guerra de Successió i situat al costat de l’aqüeducte provinent del Fort de l’Oliva que portava l’aigua del Gaià.

Podeu llegir el butlletí arqueològic de les troballes d’aquest emplaçament en el document adjunt.


L’atac al port de Tarragona

Un cop consolidada la plaça del Fortí de l’Oliva per part de l’exèrcit napoleònic, els generals francesos van començar a atacar la zona del port de Tarragona per continuar avançant en direcció al centre de la ciutat. Un dels objectius era aconseguir allunyar la flota anglesa ancorada a la badia que donava suport als tarragonins.

Situació de les bateries franceses a la zona del port i de la desembocadura del Francolí.

El fortí de l’Oliva de Tarragona

El fortí de l’Oliva, situat al turó del mateix nom, va ser una peça clau per entendre la defensa de la ciutat de Tarragona davant del setge francès. Hem de pensar que és una construcció que va ser edificada expressament just abans del setge i que representava un element clau per evitar que les tropes franceses poguessin atacar la ciutat des de la part alta del turó. En podeu trobar tota la informació sobre la seva història i evolució en el document adjunt que es va redactar per la sol·licitud de Bé d’interès nacional.

El fortí de l’Oliva i situació de les bateries franceses que l’atacaven.
El fortí de l’Oliva en relació a la resta de la ciutat i fortificacions de Tarragona

Entrada de les tropes franceses a l’Arboç

Un dels episodis més sagnants de l’arribada dels francesos al Principat va ser el pas de les tropes per l’Arboç el 8 i 9 de juny de 1808. D’aquí en ve l’expressió “Foc a l’Arboç” en referència als fets ocorreguts aquells dies. En podeu llegir la crònica a l’enllaç de la wikipèdia. Les mateixes tropes franceses, però, també van entrar a sang i foc a altres poblacions, com a Vilafranca del Penedès mateix o al Vendrell. En són testimonis algunes litografies que us il·lustrem a continuació (font: Treball final de carrera de Guillem Codorniu Miret)